Reflexions entorn a la normativisació i normalisació de l'idioma valencià.


22 ene 2010

Llengua valenciana, normes valencianes



El Blog de Masclet té a partir de hui un "fill": el blog Llengua valenciana, normes valencianes, que teniu davant.

Un blog en el que, per a escomençar, inclouré els posts d'El Blog de Masclet que han versat els últims mesos sobre la polèmica llingüística valenciana; i en el que també, d'ara en avant, escriuré quan vullga tractar de forma específica eixos temes.

M'agradaria molt que este nou blog servira, des de la seua modèstia, com a punt d'encontre i debat entre persones interessades en la qüestió (inclús des de posicionaments de partida molt diversos). Un lloc en el que pugam raonar tranquilament i en trellat sobre l'etern conflicte llingüístic

I més encara: per a aünar forces en l'objectiu d'estructurar i donar coherència a les múltiples postures que, en distintes diferències, mantenen una premissa bàsica comuna a totes elles: la defensa del valencià i les seues particularitats front a la substitució per les atres modalitats llingüístiques que li són entorn

Unes postures que, des d'eixa premissa bàsica, actualment presenten una notable divisió que dificulta extremadament la difusió d'un discurs coherent, potent i organisat; aixina com la seua necessària impregnació en la part de la societat valenciana més sensibilisada en estes qüestions.

Pregue que disculpeu estos primers moments, en els que aniré estructurant l'informació i els enllaços. El blog estarà unes semanes en proves, pero espere que d'ací a poc camine a ple rendiment.


Gràcies de bestreta a tots els visitants. Espere els vostres comentaris en quant la paraeta estiga ben montâ...







2 comentarios:

Billyjoe dijo...

sort i salut.

Anónimo dijo...

Com a valencià, simplement diré que no es coherent inventar-se una llengua per a defender una opció política. A mí tampoc m'agraden les apropiacions culturales irreals, però queda clar que la llengua que parlem els valencians, els balears i el catalans és obviament la mateixa. I també és ben cert que això no em fa ser català, perquè de igual manera quan parle en castellà, tampoc deixe de ser valencià...